| Les festes
populars han canviat molt amb el pas del temps. Hem intentat descobrir com eren
aquestes celebracions a l’Alta Garrotxa. Abans, la població vivia escampada
per valls i petits nuclis de difícil comunicació i la seva festa servia per
posar-se en contacte amb gent i amics d’altres veïnats i pobles. Eren els
Aplecs, on unes sardanes, el ball i un bon tec reunien gent vinguda de valls
llunyanes. A l’Alta Garrotxa s’hi celebraven un munt d’aplecs, els més
importants : Bestrecà, Sant Miquel de Pera, La Vall del Bac, Ribelles, Bolós,
Salarça, Bassegoda, Monars, Talaixà, Sant Aniol, Escales, can Gustí de
Riu, Sadernes, Santa Bàrbara de Pruneres, Lliurona, Oix, Rocabruna i
Beget. Ara són
nuclis més o menys deshabitats Les poques festes que queden són de pobles
grans o que s’ han mantingut per la insistència de gent ,com es el cas d’Escales
o la vall del Bac.
Als aplecs s’hi feia una mica de tot, àpats (arròs amb conill, menuts de pollastre, cabrit amb pèsols, ànec amb naps, oca a la cassola i pomes cuites amb vi dolç), la missa cantada o amb músics, les sardanes si el lloc ho permetia (portar un contrabaix fins Escales és feina molt dura!) ,el ball i , fins i tot, fires i parades de productes cuinats o de conserves. |
|
| L’alegria dels aplecs era màxima quan sonava la música ; un violí, un acordió o tots dos a l’hora. Els músics eren l’ànima de la festa. Encara conservem noms i personatges de l’època com en Blanc, en Peret o en Fonso que ens evoquen una manera de viure la festa. A Oix hi havia cinc músics segons ens recorda l’Esteve Puigmal en el seu llibre Alta Garrotxa, Aplecs, Músics i una Esperança, els dos germans del Forn de Toralles que tocaven l’acordió, en Colls (violí) i els Salvi, pare i fill (el fill amb estudis d’acordió, cosa insòlita). A la Vall del Bac en sortien tres, tots tocadors d’acordió i a Beget tres més inclosos els Blanc, pare i fill i en Mússiu. Sense oblidar l’orquestra Petita de Tortellà , tot una superagrupació on hi havia tocat en Salvi. |  |
